El mercat del peix

A l'hora de sopar hem conegut al germa de la Yoo, del qual ja no recordo el nom :D Tambe ha vingut la seva novia i hem anat tots plegats a sopar al mercat del peix. Es curios perque no deixa de ser una especie de mercat classic, on esta ple de parades on venen tots tipus de peixos i perdut pel mig hi ha una zona on esta ple de tauletes on pots sopar i demanar el que vulguis.



Hem sopat sushi de llenguado i un altre peix, que no estaven gens malament. Tambe hem pogut provar el cranc cru, pero a mi no m'ha agradat gens. La curiositat del lloc era que els peixos que et servien els mataven davant teu :D Ja posare un video quan el tingui!!

Per cert, despres de coneixer la novia del germa de la Yoo, he formulat la teoria de que a Corea hi ha tres tipus de noies (per l'aspecte fisic). Com la Yoo, com la seva germana i com la novia del seu germa. De fet, l'ultima es clavada a la Sun de Lost
:d



A l'acabar el sopar ens hem tornat a casa i hem mirat una de les millors pelis de la historia: terminator 3... quina forma de perdre el temps suposo jeje

RELAX!!!

Despres de tants dies dormint molt poques hores, avui he dormit com un campio (unes 10 hores). Sembla que ja m'he acostumat a dormir al futon i l'esquena no em fa gens de mal. A mes, no he tingut problemes de dormir tant de rato com em passava ultimament a Barcelona.

Despres de fer molt el mandros, al final hem sortit la Yoo, Fede, Yoo-gran, els dos petits i jo cap al centre de Seoul a visitar un mercat tradicional Corea. Lo interessant del cas es que per lo vist la gent coreana no va a comprar en massa frequencia a aquest lloc. Es mes, ha sigut el primer cop a Seoul on amb frequencia et creuaves amb orientals.

No tenia res d'especial, pero hem fet una bona caminada amb la calma i hem comprat alguns souvenirs per emportar-nos cap aqui.

Nanta

Al tornar a Seoul de la visita de DMZ, encara teniem tota la tarda per davant. Aixi que hem anat a agafar entrades per Nanta, un dels shows/obra de teatre mes famosos de Corea. Abans d'anar a veure l'obra hem tingut temps per dinar i per passejar per un riu artificial que va pel centre de Seoul. En una ciutat tant contaminada com aquesta s'agraeix molt una zona que estigui una mica mes enfonsada i per tant aillada del soroll i on el que mes se sent es l'aigua del riuet. Sembla una zona ideal per passejar o correr. El Fede i jo hem acabat fent una bona passejada, com a minim d'una hora.



Total, que quan s'ha apropat l'hora d'inici de l'obra hem anat cap al teatre i hem disfrutat molt. L'obra tenia una mica de tot, pero per sort poc parlada i lo poc que hi havia era en angles. Hi havia tro$os de magia, de broma, d'arts marcials i de ritme. La historia dels 4 cuiners d'un restaurant que han d'anar fent plats. La majoria de l'estona ballen i fan ritmes amb instruments de la cuina, pero com ja he dit abans, tambe van fent altres coses.

Tot i que estavem molt cansats, hem agafat un metro per anar a l'altra punta de la ciutat per sopar amb la Yoo i una amiga seva. Les coses mes interessants que han passat han sigut que l'amiga m'ha tirat la canya d'una forma molt descarada, pero jo com un bon cavaller he refusat. I que el Fede i jo hem provat una especie de cucs/larva tipic de Corea (i que la Yoo es una autentica fanatica. No es que siguin especialment dolents, pero psicologiacament costa molt de menjar. Jo nomes n'he provat un :D

Zona de mines!!

Avui ha estat un dia moolt dur. Per comen$ar, ens hem aixecat a les 6 (despres de dormir no mes de 5 hores) per agafar un taxi que ens ha portat a un hotel. Alla hem agafat una petita furgoneta que despres de recorrer un rato per carrers, ha parat a recollir una parella japonesa que tambe venia al tour amb nosaltres. Finalment i despres d'uns quinze minuts mes conduint i 15 esperant, hem agafat el bus que ens ha portat cap a la DMZ. Per primera vegada hem fet algo organitzat i s'ha notat perque al bus quasi tothom era occidental, excepte els japonesos i alguns mes.

La primera parada ha sigut a una especie d'estacio de busos amb un lloc per menjar des d'on espodia ja veure Corea del nord. La veritat es que no tenia cap mena de gracia excepte els cartells de perill de caure per les escales que hi havia:



D'alla ens hem dirigit cap a la ultima estacio de Corea del sur de la linia ferroviaria que uneix les dos corees. La estacio era molt nova i arquitecturalment interessant. Ha sigut interessant com parlava la guia (que era coreana) sobre la seva visio del tema de la guerra i les corees. A diferencia de la Yoo que era molt "no vull saber res de Corea del nord", la guia parlava de la reunificacio com algo positiu, i com aquella estacio de tren representava la voluntat de Corea en creure i apoiar la reunificacio.



Un rato mes de bus ens ha servit per pujar una petita muntanya cap a un edifici militar que esta just al limit de la DMZ. Des d'alla es veia perfectament el limit entre les dos corees i la DMZ. Lo curios del cas es que estava ple de miradors, pero no podies fer fotos des d'alla. Hi havia una linia groga a uns 10 metres dels miradors i alla era el limit d'on podies fer fotos. Si feies fotos mes enlla, et venia un militar i et borrava la foto (cosa que vaig veure que feien a un turista).





I per acabar ens hem dirigit al tercer tunel que van trobar els sud coreans (o aixo diuen ells) que feien els nord coreans per invadir-los durant els anys 70. Ha sigut la part mes interessant del tur. Primer perque tota la zona dels voltants a l'entrada del tunel no pots sortir perque esta ple de mines, lo que li dona un toc de realisme for$a impactant.





I despres perque pots caminar uns 300 metres d'un tunel que en teoria s'havia d'usar per invadir un pais. Pero un cop has anat per alla, te n'adones que es una mica dificil fer passar un exercit per alla. El tunel no fa mes de 1'70 d'altura i son uns 3 km de llarg. Per una persona com jo (se que no soc el tipic corea, pero bueno), implica arribar a l'altra punta amb l'esquena completament destrossada d'anar tanta estona caminant amb l'esquena inclinada. Per desgracia no es podien fer fotos del tunel. Mes informacio sobre el tema a: http://blogs.20minutos.es/enguerra/post/2009/02/10/los-taaneles-la-guerra-corea)

I finalment el gran descobriment del dia: el calipo a Corea es diu POLLApo :D Ens hem fet unes fotos ben suggerents jeje

El mercat nocturn de Dongdaemun

Per anar al mercat des del cine hem hagut de recorrer tota la ciutat en metro. Ja ens estem acostumant a aquest fet i tambe que la meitat de les parades de metro siguin derivacions de samsung i quan ho diu pels altaveus del metro sembla que tot el rato fem voltes sobre la mateixa parada :D

Dongdaemun es un mercat que no se si nomes funciona de nit, pero si que esta obert durant la nit i fins molt tard. Esta ple de paradetes (no tan dens com Namdaemun per aixo), pero veies centres comercials oberts a les 12 de la nit, i llocs on poder comprar coses varies i on parar-te a menjar dret.



En acabat de sopar, cap a casa, que dema ens hem d'aixecar a les 6!!

Dia de pluja, bon restaurant i relax

Avui ens hem tornat a aixecar tard, cap alla les 11 o 12, pero es que anem realment mooolt petats de tant turisme, futbol i poques hores de dormir. A mes, el dia era ben grisot, tristot i frescot (i amb pluja, tot i que no molt intensa).

Despres d'esmorzar el class Paris Baguette (es una franquicia de tendes que venen croissants i coses similars i en trobes una a cada cantonada), hem agafat el metro per anar a l'ajuntament. Alla en teoria hi ha una empresa que fa tours per visitar la zona desmilitaritzada (aka DMZ) entre corea del sud i del nord.

Quan hem arribat no ho hem trobat, i no se molt ben be com, hem acabat anant a un centre d'informacio on ens ha ates una noia molt simpatica que parlava molt be l'angles (primer corea que conec que realment parla be l'angles). Ens ha contractat ella el tour per el Fede i per mi per l'endema al mati i tambe ens ha donat consells de coses a visitar. Tot i que la Yoo estava amb nosaltres, com que corea del nord no li cau gens be, doncs no s'ha apuntat :D

Ja eren les 5 i teniem molta gana, aixi que li hem dit a la Yoo que ens portes a un bon restaurant de carn. Ens ha portat a un de Myeong-dong que estava molt bo!! Despres de veure uns quants restaurants, veig que lo tipic aqui es o prendre't un vol de fideus o arros amb algo, o que hi hagi una parrilla al mig de la taula i fer-te tu les coses al teu gust (ja sigui una sopa, carn o verdures).



Quan hem acabat, ens hem animat i hem decidit que ens voliem fer un massatge. Aixi que hem anat buscant pel barri fins que a un lloc ens n'han fet un. Ha sigut en diferencia el massatge mes doloros de la meva vida :D el tio fotia molta canya amb les mans... pero bueno, un rato m'he adormit i he roncat com deu mana jeje



Com que continuava plovent i fer visites exteriors a barris era impossible, hem decidit anar a veure una peli. Cadascu volia veure una diferent, aixi que ho hem fet a perdra-paper-tisora i ha guanyat el Fede. Hem vist "Knowing", una del Nicolas Cage (quina casualitat :D) i no fare comentaris sobre lo dolenta que era la peli.

Futbol (capitol 2)

En acabat de visitar Myeong-dong ens hem dirigit cap a casa, on hem sopat amb la resta de la familia. El sopar d'avui no ha conven$ut gaire al Fede... hi havia una especie de botifarra negra, que per dintre enlloc d'arros o ceba tenia fideus transparents. La butifarra estava tallada i donava la sensacio que menjaves butifarra amb 15 o 20 cucs transparents per dintre :D



Estava bona, pero visualment era una mica dur de menjar jeje

Quan hem acabat hem anat a jugar un altre cop a futbol amb l'Iru al mateix camp de l'altre dia. Hem arribat a les 11 i hem estat jugant fins a la 1 o una mica mes tard. Aquest per aixo, els rivals contra els que hem jugat eren mooolt bons. Diria que el millor equip contra el que he jugat a la meva vida. M'ha molat molt: els bons rivals et fan millorar!!

I en acabat, dutxa i a prendre una cervesa i a dormir!! Al final se'ns ha fet com les 3 quan anavem al llit.

Myeong-dong: zona de botigues

Quan hem acabat de visitar el mercat i despres de dinar en un centre comercial una especie de sushi raro, ens hem dirigit cap a Myeong-dong. Es una de les moltes zones on hi ha tendes molt grans de les tipiques marques comercials: Nike, Adidas, etc... No hi havia les marques mes chics per aixo. Aquestes estan en altres zones de la ciutat.



La presentacio de les botigues es algo mes espectacular que a Barcelona, ja que entre el neo i les pantalles gegants que hi ha per la zona, dona una sensacio de tecnologia i pasta que a Barcelona no es veu.



Es un barri bastant curios perque amb els neons li dona aquest toc asiatic que a mi tant m'agrada :D

El millor mercat de Seul!!

Sembla que poc a poc m'estic acostumant a dormir al terra perque aquesta nit no m'he aixecat amb tant mal d'esquena com la nit anterior. Pero les poques hores dormides els ultims dies estan passant factura i estic molt cansat...

Finalment hem lograt posar-nos en marxo i anar cap al centre de la ciutat. La Yoo no ens acompanya perque esta encara pitxor que el Fede i jo. El primer que visitem es el mercat de Namdaemun, un mercat de carrer que es moolt impressionant. Esta format per una serie de carrers on esta a rebentar de gent i paradetes petites que venen de tot: roba, menjar, utensilis de cuina... el que sigui!!



El millor del cas es que pel mig de la gentada van passant cotxe i motos. No van molt rapids, perque sino seria una carnisseria, pero sembla impossible que puguin arribar a passar pel mig de la gentada.



Tambe es molt curios que hi ha un mercat dins del mercat, perque hi ha algunes especies d'entrades que van cap al soterranis dels blocs d'edificis del mercat, on encara hi ha mes paradetes. No vull dir un nombre, pero hi ha centenars i centenars de parades en tot el mercat. Si aneu a Seoul, es un lloc que no us podeu perdre!!

Primera farra i destruccio total

Amb les forces que ens ha donat un mati tranquil i un bon dinar agafem el metro i anem a l'Akihabara de Seul (es a dir, el barri electronic). Hem donat una mica de voltes i aixo esta a rebentar de petites tendes de consoles, electrodomestics, teles... ni punt de comparacio amb barna. Jo venia amb la intencio de comprar un mando de ps3, ja que aqui valen 60 euros i n'hem trobat per 30!! Pero nomes en tenia de color blanc... aixi que ho deixem per un altre moment :D

Torem a agafar el metro per anar ara al COEX (Conference no se que que acaba en ex), que es un dels centres comercials mes grans de corea. Tot es nou i lo mes impressionant son unes pantalles de de 1.80x1.00 metres d'alta resolucio que son tactils i pots buscar informacio de botigues etc. N'hi ha per tot arreu i em pregunto quan deu valdre cada una d'elles... segur que un paston.

Al costat hi ha un altre petit temple budista i anem a perdre una mica el temps per alla, ja que despres hem quedat per sopar amb uns amics de la Yoo. El temple es mono i a l'arribar estan tocant un tambo gegant i tambe una campana no menys petita. Es fa agradable el fet de que sentir aquests sorolls t'aillin una mica del que es la ciutat.



S'ha fet l'hora d'anar a sopar amb els amics de la Yoo, aixi que agafem un taxi (son molt barats comparats amb els de Barcelona) i anem al punt de trobada. Al cap d'un rato arriben els seus amics (3 nois), dels quals ja no recordo els noms. Com a curiositat, dir que els nois de 30 i pocs cap avall, tenen un forma de vestir i fer una mica gay pels nostres estandards. La moda es anar amb un bolso de noia, pero una mica mes gran i tenen molt mes contacte fisic entre ells que el que tenim normalment nosaltres... pero per lo vist no hi ha gays en aquesta societat. El Fede i jo hem arribat a la conclusio que sexe entre nois, sense sentiments, no es ser homosexual, perque amb lo mes afeminats que son per aqui, ha d'haver-hi mes gays...

El sopar ha consistit en carn i verdura a la planxa, que ens hem fet al nostre gust. Just despres de comen$ar s'ha apuntat una noia mes, aixi que el grup era de 7 persones!



Lo tipic es mentres sopes anar prenent socchu, el licor tipic d'aquest pais. Te uns 20 graus i no es que sigui molt bo, pero a mesura que et va pujant al cap sembla mes bo :D

I despres de sopar, un esperaria anar a prendre copes... doncs no!! Lo tipic a Corea es anar a un altre lloc, a continuar bebent, pero tambe menjant :D Tot i que el Fede m'ho havia advertit, he menjat com si fos un sopar i he acabat bastant ple, aixi que a l'anar al segon lloc, estava ultra tip i quasi no podia menjar, pero he fet un esfro$ i he quedat be.



Ens ho hem passat molt be als dos sopars. No sabien gaire angles, pero amb l'ajuda de la Yoo, signes i alcohol, tot es soluciona :D

El tercer pas de la nit ha sigut anar a jugar a baseball a un petit salo recreatiu. Tota la meva experiencia a USA no m'ha serviat de res perque no he donat ni un cop a la pilota que llen$ava la maquina. Hi ha que dir que els nois que han jugat ho han fet bastant millor :d



Despres d'aixo, els tres nois se n'han anat i ens hem quedat els altres quatre, que hem decidit anar a un lloc de cocktails on de fer cocktails en feien un espectactle.



I ens hem estat alla un bon rato xerrant, bebent i menjant. Inclus un dels nois que havia marxat ha tornat per continuar amb nosaltres.

Quan ja devien ser les 2 (hem comen$at cap alla les 8!!) la noia que no era la Yoo ha marxat cap a casa i els altres 4 (Fede, Yoo, noi i jo) hem agafat un taxi cap a casa. I per lo vist aquesta es una altra tipica etapa d'una sortida coreana: anar a casa d'algu, continuar bebent i menjar alla, i eventualment quedar-se dormit pel terra :D

Jo ja no tenia mes forces perque havia dormit molt poques hores els ultims dies, aixi que no vaig tardar gaire en quedar-me completament mort i roncant. El millor del cas, es que el noi que ha vingut, l'endema treballava (recordo que es dilluns) i el Fede i jo flipant, que com s'ho faria l'endema per treballar... Al final cap alla les 4 se'n va anar i no es va quedar a dormir perque venia l'Iru cap a casa de tancar una venta amb uns clients (per lo vist lo tipic a corea es que si tanques una venta, anar-te al karaoke i de farra amb els clients fins a les tantes).

I per fi, descans :D

Mati de recuperacio

Avui ha sigut la primera nit que he tornat a dormir al tipic futon oriental i m'he despertat amb l'esquena destrossada. Basicament dorms sobre una manta gruixuda al terra i aixo es el teu llit... espero que les proximes nits no acabi aixi, perque sino tornare a barna fatal jeje

Dutxa, esmorzar, i rentat de cara. En acabar tot lo necessari per sortir de casa hem anat a canviar pasta al banc on treballa la Yoo-gran i que ens han donat wons sense cobrar-nos comisio! Hem canviat a 1750 wons per euro, que no esta malament del tot. 200 euros el Fede i 200 jo.

Agafem el metro cap al centre de Seul i comencem per visitar un altre temple. De cami ens hem trobat una pla$a que estava plena de senyors (suposadament juvilats) jugant a un joc que no se quin nom te:





El temple no ha sigut res de l'altre mon. Despres del d'ahir i els molts de japo, doncs no m'ha aportat res de nou. Si com a minim fossin molt espectaculars, valdrien mes la pena, pero donat que son molt austers, doncs...

Amb tanta visita ens ha agafat gana, aixi que hem anat a dinar. La Yoo ha escollit el lloc i tambe els plats que haviem de demanar. Aqui el menjar es facilment molt picant, aixi que sempre va be deixar-se aconsellar per no acabar sense gust a la llengua. Hem menjat uns vols d'espaguetis i una especie de revoltillo que estava super bo!!


Despres d'agafar energies ja estem mes descansats per una tarda d'accio!!

Futbol (capitol 1)

Un cop presentats, hem anat a jugar un partit de futbol amb els amics de l'Iru. No eren massa bons la majoria, i alguns d'ells han flipat amb les meves super habilitats futbolístiques jeje





Comentari: he d'admetre que de les fotos que hi havia jugant a futbol, a la majoria no quedo tant be ni tant fort com els jugadors de veritat. He hagut d'escollir be jeje Ah! i els pantalons no son meus, son deixats!!

Durant un descans que hem fet ens hem intentat presentar, perque ni ells entenen els nostres noms ni nosaltres els seus. Al final, com que deien que m'assemblo al Nicolas Cage, em deien Nicolas jeje. No se si aixo es bo o dolent, pero a partir d'ara dire que el meu Spanish name is Guillem, American William and Korean Nicolas. Segur que els hi fara gracia.

Quan hem acabat el partit, ens hem dutxat a casa i després hem sopat una espècie d'olla de porc o algo per l'estil. Seguint la típica tradició coreana, a l'acabar de sopar hem anat a un bar on hem menjat encara més i hem begut un rato. Total, que hem acabat anant a dormir cap allà la 1 ben destruits.

La familia!!

En acabar les visites hem anat cap a Jamsil, una zona de la ciutat, on ens hem trobat amb la Yoo. Hem agafat un taxi cap a casa la germana de la Yoo. Allà he conegut a tots els membres de la família!!

En aquesta foto tenim les tres noies: A l'esquerra la Yoo-gran, a la dreta la Yoo (novia del Fede) i a sota la petitona de la casa (es super mona i simpatica!!):



En aquesta hi ha en San Hond (o com s'escrigui :D) amb l'equipacio del bar$a que li vam comprar:



I finalment l'Iru, el mestre, el crack :D:

Primeres sensacions

Sortir de l'aeroport ha sigut bastant fàcil, ja que tot està indicat en anglès i la meva maleta ha sortit força ràpid i els d'inmigració no m'han vist suficientment intel·ligent com per fer algun atemptat.

Després de canviar 30 euros a wons (1700 wons són 1 euro aprox), he anat a comprar un bitllet d'autobus que parés al costat de l'ajuntament, que és on he quedat amb el Fede. El que m'ha sorprès molt, és que hi ha 300 línies de bus diferents i cada minut surt un bus de l'aeroport. A Barcelona hi ha un sol bus i surt cada 30 minuts... no hi ha comparació.

Després d'una hora al bus, he arribat a Seul. La primera impressió és que és una ciutat molt contaminada. La ciutat està dividida pel riu Han, que és força ample, però per la contaminació pràcticament no es pot veure els edificis de l'altra banda del riu...



A l'arribar a la plaça de l'ajuntament miro a quin dels 4 costats està l'edifici. El Fede m'havia enviat una foto de l'edifici, així que sabia com era. No hi havia forma de trobar-lo i jo flipant... a on estava l'edifici? Després de molt rato plantejant-me si no estava a la plaça on tocava o què, m'he adonat que l'edifici estava en obres i havien posat una espècie de façana nova per tapar-lo.



Com que encara faltava temps un rato per quedar amb el Fede, he decidit agafar forces i menjar una mica. Tot i que normalment no em costa arribar i menjar algo del país, aquest cop no em venia massa de gust, així que he anat a un dunkin donuts per tornar-me a sentir com a casa jeje



A l'acabar-me el parell de donuts, començo a donar unes voltes pel centre. Al creuar un carrer, un grup de jovenets i jovenetes creuen amb mi i dos noies venen cap a mi i m'ofereixen un ou dur. Jo em quedo flipant i veig que tots els altres estan rient i m'imagino que s'estan fotent de mi o algo, així que declino l'oferta de l'out i continuo el meu camí.

Com totes les ciutats grans, Seul té alguns edificis molt guapos:



I com Tokyo, totes les indicacions de trànsit estan tant en Coreà com en romànic :D



M'he cansat de caminar per un carrer principal, així que em perdo per alguns carrerons estrets i petits d'una espècie de zona de sortir de farra. Ho he deduit al veure que a les 10 del matí no hi havia ningú a pesar d'estar ple de bars i restaurants. L'aspecte dels carrers m'ha recordat molt als barris més cutres de Tokyo, però algo més bruts:



Ja no m'ha quedat més temps per res, així que he tornat cap a la plaça de l'ajuntament per trobar-me amb el Fede. Després d'explicar-nos lo petats que estàvem, jo perquè no havia dormit quasi en les últimes 48 hores i el Fede perquè havia sortit la nit anterior amb amics de la Yoo per celebrar un aniversari, hem anat a veure 3 dels 5 palaus que hi ha a Seul. Per ser sincer, no impressionen gaire, perquè no són espectaculars i s'assemblen molt als temples japonesos. En tot cas, algunes fotitos dels palaus:

Primer dia de viatge perdut volant

Doncs per fi ha arribat el dia de marxar cap a corea, però no sembla massa emocionant perquè m'aixeco a les 5:45 per agafar el vol que surt a les 7:50 i no arribaré a Seul fins a les 7 del matí del dia següent.

És el que té haver d'anar a Paris per fer connexió i perdre 7 hores del dia perquè el vol va cap a l'est.

Total, agafo el vol de Barna cap a Paris, cap problema ni novetat, excepte que tot i no voler dormir durant el vol, me'l passo tot sencer dormint. Durant la nit no he dormit gaire bé perquè sempre hi ha la por de no aixecar-se amb el despertador i perdre el vol i fa que dormi molt intranquil. A l'aterrissar, una dona es va desmaiar i quan l'avió estava parat no va poder sortir ningú fins que van venir uns metges a reanimar-la. Això és algo que mai havia vist en un avió...

A Paris tinc quasi 4 hores entre vols, així que em poso a llegir el llibre que m'ha deixat la Yumi ("Un trabajo muy sucio") i per primer cop en molt de temps logro llegir 100 pàgines d'una tirada (inclús diria que en un dia :D). Aps, quasi em descuido, mentres passa un control anti-terrorista per agafar l'avió, una noia es passa com 10 minuts intentant-se treure un bota i fracassant en l'intent :D Al final no sé si la treu o no perquè tothom la va avançar jeje

Finalment embarco a l'avió per anar a Seul (un 777 molt nou) i el vol no es fa gaire pesat gràcies a les pantalletes individuals. Miro la última de james bond en angles i no entenc quasi res, però tampoc fa falta, i la de benjamin button en español sudamerica (que fa que perdi tota la gràcia). Intento dormir però ho logro ben poc, però si més no estic en la sortida d'emergència i puc estirar bé les cames. Al costat tinc un senyor suposadament coreà que no parla res d'anglès, així que res de comunicació :D

I per fi, després de 10 o 11 hores, arribo a Incheon, l'aeroport de Seul!! Ja és de dia i s'ha acabat el primer dia del meu viatge :D

Preparant el viatge

Després dels varis viatges que he fet a la meva vida m'he adonat d'una cosa, llegir coses del lloc on aniré a veure m'ajuda molt. No tant per preparar el viatge i saber què fer i on anar cada dia, sinó perquè al saber quins barris té una ciutat, on està una cosa o una altra, fa que després in situ se'm quedi tot molt més ben gravat a la memòria.

Si et mous per una ciutat i saps cap on vas, enlloc de simplement que algú et porti, al final acabes "entenent" la ciutat. Si més no això és la meva opinió :D Gràcies a això ara em conec millor on estant les ciutats japoneses que les espanyoles jeje

Total, que no m'he pogut mirar massa sobre Corea perquè no he tingut molt temps i amb el Fede hem quedat d'acord en que el viatge seria basat en la improvització del dia a dia i on ens portessin els nostres amfitrions.

Per cert, a la casa la germana de la Yoo (que a partir d'ara diré Yoo-gran) la Yoo gran, el seu marit (Iru) i el seu fill petit de 3 anys San i la petita Ici.

Tornant al tema, m'he mirat les coses més importants a visitar a Corea i just abans de marxar cap allà m'he aprés una mica on hi ha les coses més importants de Seul. No tinc ni idea de si veurem res fora de Seul o si estarem gaire per Seul, però bueno.

A veure com anirà!!

Perquè he acabat anant a Corea

Com he acabat fent aquest viatge és més aviat una casualitat :D No tenia cap intenció de visitar Corea de fet. Sabia que el Fede a lo millor anava a Corea amb la seva nòvia coreana durant setmana santa, però no era segur. Com que jo no tenia plans un dia li vaig preguntar si al final sabia si hi aniria o no, per tal de saber si podia comptar amb ell per fer un viatge. La resposta va ser que sí que aniria, però que si volia em podria apuntar...

Llavors se'm va il·luminar el cap :D Em va dir que per la Yoo (la seva nòvia) no hi havia cap problema i que ens podríem quedar a dormir a casa la germana de la Yoo. A més, el vol només eren 500 euros, així que no m'ho vaig pensar gaire i al cap de 1 o 2 dies vaig comprar-me el bitllet.

Primer de tot

Dir que el blog l'he fet al tornar del viatge i que la raó principial per fer-lo no és per explicar què he fet, sinó com a record personal per més endevant poder recordar millor el que vaig fer i les anècdotes que amb el temps se't van borrant.

De fet, algunes coses segur que m'han passat segur que ja han passat a millor vida dins del meu cap, així doncs, intentaré acabar-lo quan abans millor per fer-lo el més complet possible.