Sortir de l'aeroport ha sigut bastant fàcil, ja que tot està indicat en anglès i la meva maleta ha sortit força ràpid i els d'inmigració no m'han vist suficientment intel·ligent com per fer algun atemptat.
Després de canviar 30 euros a wons (1700 wons són 1 euro aprox), he anat a comprar un bitllet d'autobus que parés al costat de l'ajuntament, que és on he quedat amb el Fede. El que m'ha sorprès molt, és que hi ha 300 línies de bus diferents i cada minut surt un bus de l'aeroport. A Barcelona hi ha un sol bus i surt cada 30 minuts... no hi ha comparació.
Després d'una hora al bus, he arribat a Seul. La primera impressió és que és una ciutat molt contaminada. La ciutat està dividida pel riu Han, que és força ample, però per la contaminació pràcticament no es pot veure els edificis de l'altra banda del riu...
A l'arribar a la plaça de l'ajuntament miro a quin dels 4 costats està l'edifici. El Fede m'havia enviat una foto de l'edifici, així que sabia com era. No hi havia forma de trobar-lo i jo flipant... a on estava l'edifici? Després de molt rato plantejant-me si no estava a la plaça on tocava o què, m'he adonat que l'edifici estava en obres i havien posat una espècie de façana nova per tapar-lo.
Com que encara faltava temps un rato per quedar amb el Fede, he decidit agafar forces i menjar una mica. Tot i que normalment no em costa arribar i menjar algo del país, aquest cop no em venia massa de gust, així que he anat a un dunkin donuts per tornar-me a sentir com a casa jeje
A l'acabar-me el parell de donuts, començo a donar unes voltes pel centre. Al creuar un carrer, un grup de jovenets i jovenetes creuen amb mi i dos noies venen cap a mi i m'ofereixen un ou dur. Jo em quedo flipant i veig que tots els altres estan rient i m'imagino que s'estan fotent de mi o algo, així que declino l'oferta de l'out i continuo el meu camí.
Com totes les ciutats grans, Seul té alguns edificis molt guapos:
I com Tokyo, totes les indicacions de trànsit estan tant en Coreà com en romànic :D
M'he cansat de caminar per un carrer principal, així que em perdo per alguns carrerons estrets i petits d'una espècie de zona de sortir de farra. Ho he deduit al veure que a les 10 del matí no hi havia ningú a pesar d'estar ple de bars i restaurants. L'aspecte dels carrers m'ha recordat molt als barris més cutres de Tokyo, però algo més bruts:
Ja no m'ha quedat més temps per res, així que he tornat cap a la plaça de l'ajuntament per trobar-me amb el Fede. Després d'explicar-nos lo petats que estàvem, jo perquè no havia dormit quasi en les últimes 48 hores i el Fede perquè havia sortit la nit anterior amb amics de la Yoo per celebrar un aniversari, hem anat a veure 3 dels 5 palaus que hi ha a Seul. Per ser sincer, no impressionen gaire, perquè no són espectaculars i s'assemblen molt als temples japonesos. En tot cas, algunes fotitos dels palaus:
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
No comments:
Post a Comment