Zona de mines!!

Avui ha estat un dia moolt dur. Per comen$ar, ens hem aixecat a les 6 (despres de dormir no mes de 5 hores) per agafar un taxi que ens ha portat a un hotel. Alla hem agafat una petita furgoneta que despres de recorrer un rato per carrers, ha parat a recollir una parella japonesa que tambe venia al tour amb nosaltres. Finalment i despres d'uns quinze minuts mes conduint i 15 esperant, hem agafat el bus que ens ha portat cap a la DMZ. Per primera vegada hem fet algo organitzat i s'ha notat perque al bus quasi tothom era occidental, excepte els japonesos i alguns mes.

La primera parada ha sigut a una especie d'estacio de busos amb un lloc per menjar des d'on espodia ja veure Corea del nord. La veritat es que no tenia cap mena de gracia excepte els cartells de perill de caure per les escales que hi havia:



D'alla ens hem dirigit cap a la ultima estacio de Corea del sur de la linia ferroviaria que uneix les dos corees. La estacio era molt nova i arquitecturalment interessant. Ha sigut interessant com parlava la guia (que era coreana) sobre la seva visio del tema de la guerra i les corees. A diferencia de la Yoo que era molt "no vull saber res de Corea del nord", la guia parlava de la reunificacio com algo positiu, i com aquella estacio de tren representava la voluntat de Corea en creure i apoiar la reunificacio.



Un rato mes de bus ens ha servit per pujar una petita muntanya cap a un edifici militar que esta just al limit de la DMZ. Des d'alla es veia perfectament el limit entre les dos corees i la DMZ. Lo curios del cas es que estava ple de miradors, pero no podies fer fotos des d'alla. Hi havia una linia groga a uns 10 metres dels miradors i alla era el limit d'on podies fer fotos. Si feies fotos mes enlla, et venia un militar i et borrava la foto (cosa que vaig veure que feien a un turista).





I per acabar ens hem dirigit al tercer tunel que van trobar els sud coreans (o aixo diuen ells) que feien els nord coreans per invadir-los durant els anys 70. Ha sigut la part mes interessant del tur. Primer perque tota la zona dels voltants a l'entrada del tunel no pots sortir perque esta ple de mines, lo que li dona un toc de realisme for$a impactant.





I despres perque pots caminar uns 300 metres d'un tunel que en teoria s'havia d'usar per invadir un pais. Pero un cop has anat per alla, te n'adones que es una mica dificil fer passar un exercit per alla. El tunel no fa mes de 1'70 d'altura i son uns 3 km de llarg. Per una persona com jo (se que no soc el tipic corea, pero bueno), implica arribar a l'altra punta amb l'esquena completament destrossada d'anar tanta estona caminant amb l'esquena inclinada. Per desgracia no es podien fer fotos del tunel. Mes informacio sobre el tema a: http://blogs.20minutos.es/enguerra/post/2009/02/10/los-taaneles-la-guerra-corea)

I finalment el gran descobriment del dia: el calipo a Corea es diu POLLApo :D Ens hem fet unes fotos ben suggerents jeje