Primer dia de viatge perdut volant

Doncs per fi ha arribat el dia de marxar cap a corea, però no sembla massa emocionant perquè m'aixeco a les 5:45 per agafar el vol que surt a les 7:50 i no arribaré a Seul fins a les 7 del matí del dia següent.

És el que té haver d'anar a Paris per fer connexió i perdre 7 hores del dia perquè el vol va cap a l'est.

Total, agafo el vol de Barna cap a Paris, cap problema ni novetat, excepte que tot i no voler dormir durant el vol, me'l passo tot sencer dormint. Durant la nit no he dormit gaire bé perquè sempre hi ha la por de no aixecar-se amb el despertador i perdre el vol i fa que dormi molt intranquil. A l'aterrissar, una dona es va desmaiar i quan l'avió estava parat no va poder sortir ningú fins que van venir uns metges a reanimar-la. Això és algo que mai havia vist en un avió...

A Paris tinc quasi 4 hores entre vols, així que em poso a llegir el llibre que m'ha deixat la Yumi ("Un trabajo muy sucio") i per primer cop en molt de temps logro llegir 100 pàgines d'una tirada (inclús diria que en un dia :D). Aps, quasi em descuido, mentres passa un control anti-terrorista per agafar l'avió, una noia es passa com 10 minuts intentant-se treure un bota i fracassant en l'intent :D Al final no sé si la treu o no perquè tothom la va avançar jeje

Finalment embarco a l'avió per anar a Seul (un 777 molt nou) i el vol no es fa gaire pesat gràcies a les pantalletes individuals. Miro la última de james bond en angles i no entenc quasi res, però tampoc fa falta, i la de benjamin button en español sudamerica (que fa que perdi tota la gràcia). Intento dormir però ho logro ben poc, però si més no estic en la sortida d'emergència i puc estirar bé les cames. Al costat tinc un senyor suposadament coreà que no parla res d'anglès, així que res de comunicació :D

I per fi, després de 10 o 11 hores, arribo a Incheon, l'aeroport de Seul!! Ja és de dia i s'ha acabat el primer dia del meu viatge :D

Preparant el viatge

Després dels varis viatges que he fet a la meva vida m'he adonat d'una cosa, llegir coses del lloc on aniré a veure m'ajuda molt. No tant per preparar el viatge i saber què fer i on anar cada dia, sinó perquè al saber quins barris té una ciutat, on està una cosa o una altra, fa que després in situ se'm quedi tot molt més ben gravat a la memòria.

Si et mous per una ciutat i saps cap on vas, enlloc de simplement que algú et porti, al final acabes "entenent" la ciutat. Si més no això és la meva opinió :D Gràcies a això ara em conec millor on estant les ciutats japoneses que les espanyoles jeje

Total, que no m'he pogut mirar massa sobre Corea perquè no he tingut molt temps i amb el Fede hem quedat d'acord en que el viatge seria basat en la improvització del dia a dia i on ens portessin els nostres amfitrions.

Per cert, a la casa la germana de la Yoo (que a partir d'ara diré Yoo-gran) la Yoo gran, el seu marit (Iru) i el seu fill petit de 3 anys San i la petita Ici.

Tornant al tema, m'he mirat les coses més importants a visitar a Corea i just abans de marxar cap allà m'he aprés una mica on hi ha les coses més importants de Seul. No tinc ni idea de si veurem res fora de Seul o si estarem gaire per Seul, però bueno.

A veure com anirà!!

Perquè he acabat anant a Corea

Com he acabat fent aquest viatge és més aviat una casualitat :D No tenia cap intenció de visitar Corea de fet. Sabia que el Fede a lo millor anava a Corea amb la seva nòvia coreana durant setmana santa, però no era segur. Com que jo no tenia plans un dia li vaig preguntar si al final sabia si hi aniria o no, per tal de saber si podia comptar amb ell per fer un viatge. La resposta va ser que sí que aniria, però que si volia em podria apuntar...

Llavors se'm va il·luminar el cap :D Em va dir que per la Yoo (la seva nòvia) no hi havia cap problema i que ens podríem quedar a dormir a casa la germana de la Yoo. A més, el vol només eren 500 euros, així que no m'ho vaig pensar gaire i al cap de 1 o 2 dies vaig comprar-me el bitllet.

Primer de tot

Dir que el blog l'he fet al tornar del viatge i que la raó principial per fer-lo no és per explicar què he fet, sinó com a record personal per més endevant poder recordar millor el que vaig fer i les anècdotes que amb el temps se't van borrant.

De fet, algunes coses segur que m'han passat segur que ja han passat a millor vida dins del meu cap, així doncs, intentaré acabar-lo quan abans millor per fer-lo el més complet possible.