Myeong-dong: zona de botigues

Quan hem acabat de visitar el mercat i despres de dinar en un centre comercial una especie de sushi raro, ens hem dirigit cap a Myeong-dong. Es una de les moltes zones on hi ha tendes molt grans de les tipiques marques comercials: Nike, Adidas, etc... No hi havia les marques mes chics per aixo. Aquestes estan en altres zones de la ciutat.



La presentacio de les botigues es algo mes espectacular que a Barcelona, ja que entre el neo i les pantalles gegants que hi ha per la zona, dona una sensacio de tecnologia i pasta que a Barcelona no es veu.



Es un barri bastant curios perque amb els neons li dona aquest toc asiatic que a mi tant m'agrada :D

El millor mercat de Seul!!

Sembla que poc a poc m'estic acostumant a dormir al terra perque aquesta nit no m'he aixecat amb tant mal d'esquena com la nit anterior. Pero les poques hores dormides els ultims dies estan passant factura i estic molt cansat...

Finalment hem lograt posar-nos en marxo i anar cap al centre de la ciutat. La Yoo no ens acompanya perque esta encara pitxor que el Fede i jo. El primer que visitem es el mercat de Namdaemun, un mercat de carrer que es moolt impressionant. Esta format per una serie de carrers on esta a rebentar de gent i paradetes petites que venen de tot: roba, menjar, utensilis de cuina... el que sigui!!



El millor del cas es que pel mig de la gentada van passant cotxe i motos. No van molt rapids, perque sino seria una carnisseria, pero sembla impossible que puguin arribar a passar pel mig de la gentada.



Tambe es molt curios que hi ha un mercat dins del mercat, perque hi ha algunes especies d'entrades que van cap al soterranis dels blocs d'edificis del mercat, on encara hi ha mes paradetes. No vull dir un nombre, pero hi ha centenars i centenars de parades en tot el mercat. Si aneu a Seoul, es un lloc que no us podeu perdre!!

Primera farra i destruccio total

Amb les forces que ens ha donat un mati tranquil i un bon dinar agafem el metro i anem a l'Akihabara de Seul (es a dir, el barri electronic). Hem donat una mica de voltes i aixo esta a rebentar de petites tendes de consoles, electrodomestics, teles... ni punt de comparacio amb barna. Jo venia amb la intencio de comprar un mando de ps3, ja que aqui valen 60 euros i n'hem trobat per 30!! Pero nomes en tenia de color blanc... aixi que ho deixem per un altre moment :D

Torem a agafar el metro per anar ara al COEX (Conference no se que que acaba en ex), que es un dels centres comercials mes grans de corea. Tot es nou i lo mes impressionant son unes pantalles de de 1.80x1.00 metres d'alta resolucio que son tactils i pots buscar informacio de botigues etc. N'hi ha per tot arreu i em pregunto quan deu valdre cada una d'elles... segur que un paston.

Al costat hi ha un altre petit temple budista i anem a perdre una mica el temps per alla, ja que despres hem quedat per sopar amb uns amics de la Yoo. El temple es mono i a l'arribar estan tocant un tambo gegant i tambe una campana no menys petita. Es fa agradable el fet de que sentir aquests sorolls t'aillin una mica del que es la ciutat.



S'ha fet l'hora d'anar a sopar amb els amics de la Yoo, aixi que agafem un taxi (son molt barats comparats amb els de Barcelona) i anem al punt de trobada. Al cap d'un rato arriben els seus amics (3 nois), dels quals ja no recordo els noms. Com a curiositat, dir que els nois de 30 i pocs cap avall, tenen un forma de vestir i fer una mica gay pels nostres estandards. La moda es anar amb un bolso de noia, pero una mica mes gran i tenen molt mes contacte fisic entre ells que el que tenim normalment nosaltres... pero per lo vist no hi ha gays en aquesta societat. El Fede i jo hem arribat a la conclusio que sexe entre nois, sense sentiments, no es ser homosexual, perque amb lo mes afeminats que son per aqui, ha d'haver-hi mes gays...

El sopar ha consistit en carn i verdura a la planxa, que ens hem fet al nostre gust. Just despres de comen$ar s'ha apuntat una noia mes, aixi que el grup era de 7 persones!



Lo tipic es mentres sopes anar prenent socchu, el licor tipic d'aquest pais. Te uns 20 graus i no es que sigui molt bo, pero a mesura que et va pujant al cap sembla mes bo :D

I despres de sopar, un esperaria anar a prendre copes... doncs no!! Lo tipic a Corea es anar a un altre lloc, a continuar bebent, pero tambe menjant :D Tot i que el Fede m'ho havia advertit, he menjat com si fos un sopar i he acabat bastant ple, aixi que a l'anar al segon lloc, estava ultra tip i quasi no podia menjar, pero he fet un esfro$ i he quedat be.



Ens ho hem passat molt be als dos sopars. No sabien gaire angles, pero amb l'ajuda de la Yoo, signes i alcohol, tot es soluciona :D

El tercer pas de la nit ha sigut anar a jugar a baseball a un petit salo recreatiu. Tota la meva experiencia a USA no m'ha serviat de res perque no he donat ni un cop a la pilota que llen$ava la maquina. Hi ha que dir que els nois que han jugat ho han fet bastant millor :d



Despres d'aixo, els tres nois se n'han anat i ens hem quedat els altres quatre, que hem decidit anar a un lloc de cocktails on de fer cocktails en feien un espectactle.



I ens hem estat alla un bon rato xerrant, bebent i menjant. Inclus un dels nois que havia marxat ha tornat per continuar amb nosaltres.

Quan ja devien ser les 2 (hem comen$at cap alla les 8!!) la noia que no era la Yoo ha marxat cap a casa i els altres 4 (Fede, Yoo, noi i jo) hem agafat un taxi cap a casa. I per lo vist aquesta es una altra tipica etapa d'una sortida coreana: anar a casa d'algu, continuar bebent i menjar alla, i eventualment quedar-se dormit pel terra :D

Jo ja no tenia mes forces perque havia dormit molt poques hores els ultims dies, aixi que no vaig tardar gaire en quedar-me completament mort i roncant. El millor del cas, es que el noi que ha vingut, l'endema treballava (recordo que es dilluns) i el Fede i jo flipant, que com s'ho faria l'endema per treballar... Al final cap alla les 4 se'n va anar i no es va quedar a dormir perque venia l'Iru cap a casa de tancar una venta amb uns clients (per lo vist lo tipic a corea es que si tanques una venta, anar-te al karaoke i de farra amb els clients fins a les tantes).

I per fi, descans :D

Mati de recuperacio

Avui ha sigut la primera nit que he tornat a dormir al tipic futon oriental i m'he despertat amb l'esquena destrossada. Basicament dorms sobre una manta gruixuda al terra i aixo es el teu llit... espero que les proximes nits no acabi aixi, perque sino tornare a barna fatal jeje

Dutxa, esmorzar, i rentat de cara. En acabar tot lo necessari per sortir de casa hem anat a canviar pasta al banc on treballa la Yoo-gran i que ens han donat wons sense cobrar-nos comisio! Hem canviat a 1750 wons per euro, que no esta malament del tot. 200 euros el Fede i 200 jo.

Agafem el metro cap al centre de Seul i comencem per visitar un altre temple. De cami ens hem trobat una pla$a que estava plena de senyors (suposadament juvilats) jugant a un joc que no se quin nom te:





El temple no ha sigut res de l'altre mon. Despres del d'ahir i els molts de japo, doncs no m'ha aportat res de nou. Si com a minim fossin molt espectaculars, valdrien mes la pena, pero donat que son molt austers, doncs...

Amb tanta visita ens ha agafat gana, aixi que hem anat a dinar. La Yoo ha escollit el lloc i tambe els plats que haviem de demanar. Aqui el menjar es facilment molt picant, aixi que sempre va be deixar-se aconsellar per no acabar sense gust a la llengua. Hem menjat uns vols d'espaguetis i una especie de revoltillo que estava super bo!!


Despres d'agafar energies ja estem mes descansats per una tarda d'accio!!

Futbol (capitol 1)

Un cop presentats, hem anat a jugar un partit de futbol amb els amics de l'Iru. No eren massa bons la majoria, i alguns d'ells han flipat amb les meves super habilitats futbolístiques jeje





Comentari: he d'admetre que de les fotos que hi havia jugant a futbol, a la majoria no quedo tant be ni tant fort com els jugadors de veritat. He hagut d'escollir be jeje Ah! i els pantalons no son meus, son deixats!!

Durant un descans que hem fet ens hem intentat presentar, perque ni ells entenen els nostres noms ni nosaltres els seus. Al final, com que deien que m'assemblo al Nicolas Cage, em deien Nicolas jeje. No se si aixo es bo o dolent, pero a partir d'ara dire que el meu Spanish name is Guillem, American William and Korean Nicolas. Segur que els hi fara gracia.

Quan hem acabat el partit, ens hem dutxat a casa i després hem sopat una espècie d'olla de porc o algo per l'estil. Seguint la típica tradició coreana, a l'acabar de sopar hem anat a un bar on hem menjat encara més i hem begut un rato. Total, que hem acabat anant a dormir cap allà la 1 ben destruits.

La familia!!

En acabar les visites hem anat cap a Jamsil, una zona de la ciutat, on ens hem trobat amb la Yoo. Hem agafat un taxi cap a casa la germana de la Yoo. Allà he conegut a tots els membres de la família!!

En aquesta foto tenim les tres noies: A l'esquerra la Yoo-gran, a la dreta la Yoo (novia del Fede) i a sota la petitona de la casa (es super mona i simpatica!!):



En aquesta hi ha en San Hond (o com s'escrigui :D) amb l'equipacio del bar$a que li vam comprar:



I finalment l'Iru, el mestre, el crack :D:

Primeres sensacions

Sortir de l'aeroport ha sigut bastant fàcil, ja que tot està indicat en anglès i la meva maleta ha sortit força ràpid i els d'inmigració no m'han vist suficientment intel·ligent com per fer algun atemptat.

Després de canviar 30 euros a wons (1700 wons són 1 euro aprox), he anat a comprar un bitllet d'autobus que parés al costat de l'ajuntament, que és on he quedat amb el Fede. El que m'ha sorprès molt, és que hi ha 300 línies de bus diferents i cada minut surt un bus de l'aeroport. A Barcelona hi ha un sol bus i surt cada 30 minuts... no hi ha comparació.

Després d'una hora al bus, he arribat a Seul. La primera impressió és que és una ciutat molt contaminada. La ciutat està dividida pel riu Han, que és força ample, però per la contaminació pràcticament no es pot veure els edificis de l'altra banda del riu...



A l'arribar a la plaça de l'ajuntament miro a quin dels 4 costats està l'edifici. El Fede m'havia enviat una foto de l'edifici, així que sabia com era. No hi havia forma de trobar-lo i jo flipant... a on estava l'edifici? Després de molt rato plantejant-me si no estava a la plaça on tocava o què, m'he adonat que l'edifici estava en obres i havien posat una espècie de façana nova per tapar-lo.



Com que encara faltava temps un rato per quedar amb el Fede, he decidit agafar forces i menjar una mica. Tot i que normalment no em costa arribar i menjar algo del país, aquest cop no em venia massa de gust, així que he anat a un dunkin donuts per tornar-me a sentir com a casa jeje



A l'acabar-me el parell de donuts, començo a donar unes voltes pel centre. Al creuar un carrer, un grup de jovenets i jovenetes creuen amb mi i dos noies venen cap a mi i m'ofereixen un ou dur. Jo em quedo flipant i veig que tots els altres estan rient i m'imagino que s'estan fotent de mi o algo, així que declino l'oferta de l'out i continuo el meu camí.

Com totes les ciutats grans, Seul té alguns edificis molt guapos:



I com Tokyo, totes les indicacions de trànsit estan tant en Coreà com en romànic :D



M'he cansat de caminar per un carrer principal, així que em perdo per alguns carrerons estrets i petits d'una espècie de zona de sortir de farra. Ho he deduit al veure que a les 10 del matí no hi havia ningú a pesar d'estar ple de bars i restaurants. L'aspecte dels carrers m'ha recordat molt als barris més cutres de Tokyo, però algo més bruts:



Ja no m'ha quedat més temps per res, així que he tornat cap a la plaça de l'ajuntament per trobar-me amb el Fede. Després d'explicar-nos lo petats que estàvem, jo perquè no havia dormit quasi en les últimes 48 hores i el Fede perquè havia sortit la nit anterior amb amics de la Yoo per celebrar un aniversari, hem anat a veure 3 dels 5 palaus que hi ha a Seul. Per ser sincer, no impressionen gaire, perquè no són espectaculars i s'assemblen molt als temples japonesos. En tot cas, algunes fotitos dels palaus: